Dolores Romero Carmona és coneguda a la Fundació Ricardo Fisas Natura Bissé com la Loli. Fa aproximadament dos mesos, aquesta voluntària de veu amable i ferma, ha passat a tenir una col·laboració contínua: coordina l’agenda de tractaments a l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i en la Mútua de Terrassa. Amb aquesta entrevista, posem cara i cor a la seva veu, perquè les esteticistes voluntàries i els beneficiaris dels nostres tractaments puguin conèixer millor a aquesta dona lluitadora d’inesgotable somriure.

Com vas conèixer el programa d’estètica oncològica de la Fundació Ricardo Fisas Natura Bissé?
Va ser fa uns sis anys, quan em van detectar un càncer de mama. A través d’Oncolliga Terrassa, em van derivar amb l’Ana Vilamanyà, assessora tècnica del programa d’estètica oncològica de la Fundació, i em va fer molta il·lusió trobar-me-la de nou: la coneixia personalment des de feia bastant temps, perquè vaig ser alumna seva quan jo estudiava per ser esteticista.

Quin tractament et va fer?
Em vaig cremar amb la radioteràpia i creia que era normal. La meva doctora es va anar de vacances i, a la setmana, em van diagnosticar cremades de primer grau en la pell. Vaig trucar a l’Ana, vam quedar i em va posar una crema per a les butllofes. Després em trucava per saber com estava i per preguntar-me si necessitava alguna cosa més. Valoro molt el tracte humà de la Fundació: el que em truquin i em preguntin com estic.

Com et va ajudar el programa d’estètica oncològica durant el teu tractament?
A més del tracte humà, la Fundació m’ha ajudat molt i estic molt contenta amb els tractaments que em fan i els productes com el del mànec, que és realment bo.

Quan vas decidir fer-te voluntària?
Fa temps que sabia que havia de fer alguna cosa per ajudar a la gent, perquè crec que cal ajudar i col·laborar com puguem. Moltes vegades, em trucaven d’Oncolliga perquè acompanyés a diferents persones en tractament i les animés i encara avui segueixo col·laborant puntualment amb ells. I, en la fundació, he participat com a usuària, perquè les esteticistes que estaven estudiant el curs d’estètica oncològica poguessin practicar els tractaments amb mi.

Com va ser la teva experiència amb les esteticistes que realitzaven el segon nivell del curs de la Fundació?
Molt positiva. Hi ha molt bon ambient i les esteticistes són encantadores amb nosaltres: ens cuiden molt, estan per nosaltres, ens maquillan… Per a nosaltres, deixar que les esteticistes aprenguin d’estètica oncològica suposa passar un dia molt bonic amb elles i amb altres dones que estan passant pel mateix que tu.

No sé quant de temps dedico al meu voluntariat; m’agrada estar disponible pel que necessitin de mi”

Quina és la teva col·laboració amb la Fundació?
Coordino l’agenda de l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i de la Mútua de Terrassa: els pacients em pregunten i els derivo o a l’hospital o a la mútua, perquè puguin rebre el tractament que necessiten. I després passo el llistat de les pacients que acudiran a les voluntàries.

Què vas pensar quan et van proposar coordinar una part de l’agenda de la Fundació?
Vaig dir sí sense pensar-ho. He rebut molt d’Oncolliga i de la Fundació Ricardo Fisas Natura Bissé i sempre he tingut clar que volia d’alguna manera retornar-ho; el que faci per a aquestes dues fundacions sempre crec que serà poc. Durant el meu tractament, he tingut gent molt bona al meu voltant i per això ara vull ajudar: donar-me als que em puguin necessitar. Perquè la vida no és només material; jo intento col·laborar des del cor.

T’agrada la teva col·laboració?
Molt. Perquè jo he passat pel que estan passant aquestes persones i sempre els dic que l’esteticista els ajudarà molt i que, no es preocupin, que el tractament té una fi, encara que ara ho vegin lluny.

Creus que ajuda el fet que hagis viscut la seva situació anteriorment?
Ajuda molt, perquè has viscut el que elles i les entens molt bé. També ajuda el fet que sóc esteticista i que, anteriorment, vaig estar treballant atenent al telèfon. Encara que tinc molt clar que el meu treball és coordinar l’agenda, escoltar-les i derivar-les a les professionals que les estan atenent.

Què has après tu després d’haver passat un tractament oncològic?
Hem de ser forts i valents per tirar endavant. Perquè la vida et va portant coses perquè et superis cada dia. No només el càncer. Tot són etapes de la vida. Jo vaig on faci manca i no tiro la tovallola.

Segueixes en tractament?
Encara hi estic, però ja he passat per la quimioteràpia, la radioteràpia i el tractament hormonal. Espero l’alta aquest any. Però per a mi, el més difícil ha vingut després del càncer, ja que vaig tenir un accident i ara tinc dificultats per caminar. Jo visc l’avui, el moment i intento riure’m d’algunes coses de la vida.