Nascut el 1929, Ricardo Fisas va rebre la seva formació en els Jesuïtes, ordre de la qual va ser membre fins als 32 anys. El seu primer contacte amb el món laboral va ser com a adjunt al departament de publicitat de Nestlé. Després de treballar en una empresa de consultoria, el 1967 va ser anomenat president a Espanya de l’empresa de xiclets Wrigley, càrrec que va ocupar fins a 1973.
Posteriorment, va ser directiu en una empresa d’hidrolitzats de proteïnes fins que, el 1979, després de quedar-se a l’atur als 50 anys, va decidir iniciar la seva pròpia aventura empresarial, a la qual va anomenar Natura Bissé. Una empresa dedicada als productes cosmètics, que avui és un referent mundial dins del sector.
Després del relleu generacional de la companyia en 2008, Ricardo Fisas i la seva esposa, Gloria Vergés, van centrar els seus esforços en el desenvolupament d’un projecte humanitari que tenien en ment des de feia molts anys: la creació de la seva pròpia Fundació.
La vida personal i professional de Ricardo Fisas es resumeix en el seu llibre autobiogràfic “Pinzellades d’una vida”, escrit el 2009. En la memòria de tots quedarà palesa el geni i perseverança d’una persona que va saber equilibrar a la perfecció la seva vida familiar, professional i filantròpica. Els beneficis de la seva venda estan destinats a la Fundació.
La Fundació Ricardo Fisas Natura Bissé és una organització sense ànim de lucre que contribueix al benestar de les persones més desfavorides.
Amb aquesta exhortació, Ricardo Fisas convidava a l’acció a tots els que l´envoltaven. Les seves pròpies paraules parlen d’ell…
Triada com a logotip de la fundació per la seva força i la seva càrrega simbòlica, la signatura de Ricardo Fisas desvetlla la personalitat única del fundador de NATURA BISSÉ.
El seu informe grafològic el definia com a una persona oberta i generosa, amb gran capacitat de comunicació i bona gestió emocional. Era també una mica impacient i això el portava, de vegades, a actuar abans de pensar. Ell mateix apuntava:
Ricardo Fisas va crear un decàleg personal per fer una mica més feliços als qui l’envoltaven. Un llegat que va voler transmetre als seus fills i néts i que creiem, mereix ser compartit: