La nostra Fundació treballa en xarxa amb entitats d’acció social, com Fundació Roure. Fa pocs dies, vam acudir a la inauguració del seu rebost comunitari al barri de la Ribera de Barcelona, on els usuaris poden adquirir els productes que es porten a casa amb un sistema de punts, en funció del nombre de membres de la família i de les seves preferències. Per conèixer millor aquest projecte, entrevistem a Soco Delàs, responsable de l’àrea de projectes assistencials d’aquesta fundació

En què consisteix aquest nou rebost comunitari de la Fundació?
És un rebost comunitari que obre tres hores, tres dies a la setmana, gràcies a deu voluntaris i a una coordinadora de la fundació. Per a la seva organització, els usuaris acudeixen a una hora concertada i cada dues setmanes, de manera que no han de fer cues i se’ls pot atendre millor. Amb aquest sistema de cita, treballem la dignitat de la persona: la seva puntualitat, el seu compromís i el seu respecte envers els altres usuaris. A més, el sistema de punts també els ha beneficiat: abans els donàvem una borsa amb aliments; ara estan contents de poder triar el que volen.

Què poden trobar els usuaris en aquest nou rebost comunitari?
Productes d’alimentació bàsics, de neteja de la casa i d’higiene personal. De moment, atenem a 130 famílies, que sumen un total de 346 persones. Però, en poques setmanes, sabem que haurem d’atendre a més, ja que hi ha altres economats comunitaris per la zona que està previst que tanquin.

Què més serveis s’ofereixen als usuaris?
Fa només un mes que hem obert i en un futur proper els oferirem classes de cuina i d’estalvi energètic i els demanarem que s’impliquin en la fundació com a voluntaris. És a dir, que estem segurs que hi ha persones que podran ajudar fent classes de cuina a unes altres, per exemple.

Donada la nostra experiència, quan l’usuari s’implica com a voluntari en la fundació, augmenta la seva autoestima”

Com aconsegueixen els productes que estan a la disposició dels usuaris? 
Gràcies a la col·laboració d’altres entitats i empreses, com el Banc d’Aliments, Nutrició sense Fronteres i Embracing the World. Però ens encantaria implicar a altres comerços del barri, al mercat de Santa Caterina i, per descomptat, a les entitats que ho desitgin.

Accepten altres tipus de donacions i com es poden fer?
Acceptem donacions d’empreses, els empleats de les quals, per exemple, poden fer una recol·lecta de diners o de productes per portar-los aquí. També acceptem donacions particulars, que poden trucar-nos abans per coordinar-se amb nosaltres. El que demanem és que ens ho portin, ja que no disposem de suficients mitjans per recollir productes.

Quin tipus de productes són més necessaris?
Llet en pols per a bebès de 0 a 6 mesos, aliments que caduquin tard, com oli, cereals del desdejuni, cafè, sucre, arròs, ous, tomàquet fregit… També d’higiene personal, com gel, xampú, bolquers…

Què és el que més t’agrada del teu treball?
Toco moltes tecles: atenc a persones, estudio necessitats no cobertes de Barcelona… Cada dia tinc un nou repte perquè, a part del rebost, tenim altres serveis, així que el dia a dia et dóna un gran bagatge per aprendre.

A Barcelona hi ha un gran nombre de persones amb problemes de salut mental que no estan diagnosticades ni medicadas i degut també a les retallades de sanitat, aquest col·lectiu de persones està molt desemparat”

Parla’ns dels serveis de dutxes socials: com funcionen?
Estan pensades, sobretot, per a famílies de pocs recursos o que tenen dificultats en l’habitatge, espanyols que viuen sols, persones tutelades i molt majors amb problemes de mobilitat. Les persones que acudeixen aquí les coordinem en col·laboració amb els serveis socials i amb un horari. Aquí els deixem tot el que puguin necessitar: sabó, xampú, tovalloles. Si veiem que, a més de dutxar-se, necessiten rentar la roba, els derivem a la nostra Bugaderia Solidària.

Un altre dels vostres serveis és el dels Menjars en Família, en què consisteixen?
Són dos menjadors amb capacitat fins a para 40 persones, perquè puguin venir famílies senceres i alguna altra persona sola en situació de vulnerabilitat i gaudir del menjar en un ambient acollidor i íntim. L’objectiu d’aquests menjars és que adquireixin hàbits d’higiene i també facin vida social, per la qual cosa els asseiem amb altres persones amb les quals poden tenir afinitat, per idioma, interessos, etc. És bonic veure que vénen a gust. Servim dinars de dilluns a diumenge a les 13 hores i si ho requereix la treballadora social també es porten un pícnic a casa per sopar.

Hi ha alguna relació entre el menjador i el rebost comunitari?
Tots els projectes de la Fundació estan relacionats entre si. Així, podem cobrir necessitats no cobertes a priori. Per exemple, en veure a una persona assíduament en el rebost, es poden detectar fragilitats, tals com a solitud, dependència, problemes mèdics, tallades en els subministraments, falta d’higiene personal, etc. No és que el menjador i el rebost estiguin molt relacionats, és que tots els projectes de la Fundació estan relacionats entre si per a una única fi: cobrir les necessitats bàsiques de persones i famílies vulnerables.

Rebost comunitari Fundació Roure
Acollides en c/Carders, 39 i Economat entrant per Pou de la Figuera. Barcelona.
Vols col·laborar? Pots trucar al número de telèfon 932 956 013.

La entrada Entrevistem a Soco Delàs, responsable de l’àrea de projectes assistencials de Fundació Roure se publicó primero en Fundación Ricardo Fisas.

Els passats dilluns 12 i dimarts 13 de juny, les últimes dotze esteticistes matriculades en la nostra novena edició del curs d’estètica oncològica van realitzar el segon nivell en les instal·lacions de l’hotel Qgat de Sant Cugat del Vallés (Barcelona). Ha estat la primera vegada que hem realitzat el curs pràctic fora de les oficines de Natura Bissé i l’experiència ha estat molt positiva, tant per les instal·lacions, com pel catering, el personal i pel magnífic jardí que van poder gaudir esteticistes i usuàries de manera absolutament privada. Les usuàries ens van comentar que s’havien pogut relaxar moltíssim com si estiguessin a un SPA!

Amb aquest últim grup de la promoció 2017, la Fundació ha format en aquesta especialitat en pell a 500 esteticistes, per la qual cosa estem d’enhorabona! Del total de les esteticistes formades, 27 col·laboren actualment com a voluntàries en dotze hospitals i associacions de pacients; l’últim dels quals a adherir-se al nostre programa ha estat l’Associació Espanyola Contra el Càncer a Alacant. En aquesta edició, de les 52 esteticistes que han finalitzat el curs, un total de 13 esteticistes han mostrat el seu interès per col·laborar com a voluntàries, la qual cosa suposa un 25% del total.

Gràcies a voluntàries com la Núria i l’Aurora, que ens van acompanyar en aquest últim curs pràctic, des de novembre de 2010, hem pogut atendre a 1.329 persones que estaven en tractament oncològic, a les quals se les ha pogut realitzar un total de 5.351 tractaments individuals, professionals i gratuïts. També gràcies a Natura Bissé, hem pogut lliurar 6.651 mostres de cosmètics perquè els usuaris poguessin realitzar-se tractaments de cura de la pell a casa.

Després de la formació del segon nivell, totes les esteticistes tenen accés a la formació contínua, que consta d’una revista digital que es publica cada quatre mesos i de la qual hem editat ja divuit numeros. A la revista, les esteticistes tenen accés a informació d’actualitat, com entrevistes a experts, consells, recomanacions de llibres sobre el càncer…

La entrada 500 esteticistes han rebut la nostra formació en estètica oncològica se publicó primero en Fundación Ricardo Fisas.

Com vas conèixer el programa d’estètica oncològica de la Fundació Ricardo Fisas Natura Bissé?
Va ser fa uns sis anys, quan em van detectar un càncer de mama. A través d’Oncolliga Terrassa, em van derivar amb l’Ana Vilamanyà, assessora tècnica del programa d’estètica oncològica de la Fundació, i em va fer molta il·lusió trobar-me-la de nou: la coneixia personalment des de feia bastant temps, perquè vaig ser alumna seva quan jo estudiava per ser esteticista.

Quin tractament et va fer?
Em vaig cremar amb la radioteràpia i creia que era normal. La meva doctora es va anar de vacances i, a la setmana, em van diagnosticar cremades de primer grau en la pell. Vaig trucar a l’Ana, vam quedar i em va posar una crema per a les butllofes. Després em trucava per saber com estava i per preguntar-me si necessitava alguna cosa més. Valoro molt el tracte humà de la Fundació: el que em truquin i em preguntin com estic.

Com et va ajudar el programa d’estètica oncològica durant el teu tractament?
A més del tracte humà, la Fundació m’ha ajudat molt i estic molt contenta amb els tractaments que em fan i els productes com el del mànec, que és realment bo.

Quan vas decidir fer-te voluntària?
Fa temps que sabia que havia de fer alguna cosa per ajudar a la gent, perquè crec que cal ajudar i col·laborar com puguem. Moltes vegades, em trucaven d’Oncolliga perquè acompanyés a diferents persones en tractament i les animés i encara avui segueixo col·laborant puntualment amb ells. I, en la fundació, he participat com a usuària, perquè les esteticistes que estaven estudiant el curs d’estètica oncològica poguessin practicar els tractaments amb mi.

Com va ser la teva experiència amb les esteticistes que realitzaven el segon nivell del curs de la Fundació?
Molt positiva. Hi ha molt bon ambient i les esteticistes són encantadores amb nosaltres: ens cuiden molt, estan per nosaltres, ens maquillan… Per a nosaltres, deixar que les esteticistes aprenguin d’estètica oncològica suposa passar un dia molt bonic amb elles i amb altres dones que estan passant pel mateix que tu.

No sé quant de temps dedico al meu voluntariat; m’agrada estar disponible pel que necessitin de mi”

Quina és la teva col·laboració amb la Fundació?
Coordino l’agenda de l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i de la Mútua de Terrassa: els pacients em pregunten i els derivo o a l’hospital o a la mútua, perquè puguin rebre el tractament que necessiten. I després passo el llistat de les pacients que acudiran a les voluntàries.

Què vas pensar quan et van proposar coordinar una part de l’agenda de la Fundació?
Vaig dir sí sense pensar-ho. He rebut molt d’Oncolliga i de la Fundació Ricardo Fisas Natura Bissé i sempre he tingut clar que volia d’alguna manera retornar-ho; el que faci per a aquestes dues fundacions sempre crec que serà poc. Durant el meu tractament, he tingut gent molt bona al meu voltant i per això ara vull ajudar: donar-me als que em puguin necessitar. Perquè la vida no és només material; jo intento col·laborar des del cor.

T’agrada la teva col·laboració?
Molt. Perquè jo he passat pel que estan passant aquestes persones i sempre els dic que l’esteticista els ajudarà molt i que, no es preocupin, que el tractament té una fi, encara que ara ho vegin lluny.

Creus que ajuda el fet que hagis viscut la seva situació anteriorment?
Ajuda molt, perquè has viscut el que elles i les entens molt bé. També ajuda el fet que sóc esteticista i que, anteriorment, vaig estar treballant atenent al telèfon. Encara que tinc molt clar que el meu treball és coordinar l’agenda, escoltar-les i derivar-les a les professionals que les estan atenent.

Què has après tu després d’haver passat un tractament oncològic?
Hem de ser forts i valents per tirar endavant. Perquè la vida et va portant coses perquè et superis cada dia. No només el càncer. Tot són etapes de la vida. Jo vaig on faci manca i no tiro la tovallola.

Segueixes en tractament?
Encara hi estic, però ja he passat per la quimioteràpia, la radioteràpia i el tractament hormonal. Espero l’alta aquest any. Però per a mi, el més difícil ha vingut després del càncer, ja que vaig tenir un accident i ara tinc dificultats per caminar. Jo visc l’avui, el moment i intento riure’m d’algunes coses de la vida.

La entrada Loli Romero, voluntària del programa d’estètica oncològica: “Ajudo des del cor” se publicó primero en Fundación Ricardo Fisas.

Ana Barangé Sala és responsable de la Botiga Solidària de la Fundació Roure des de fa aproximadament 5 anys. Ana va arribar a la fundació a través del seu germà, el primer empresari tèxtil que els va donar roba nova. En morir, la seva família va decidir seguir ajudant a través de l’empresa i Ana va començar com a voluntària. Amb formació com a assistent social, l’entrevistem per conèixer d’a prop com funciona aquesta tenda de la Fundació que, amb 87m2, va obrir les seves portes en 1998.

Quina relació hi ha entre la Fundació Roure i Natura Bissé?
Ricardo Fisas va conèixer en viu la fundació i va voler que tant la família com els empleats de Natura Bissé coneguéssin Roure. Des de llavors fins ara, els empleats, proveïdors i familiars de Natura Bissé col·laboren amb nosaltres fent-nos arribar roba i altres objectes, que sempre estan en molt bon estat i són d’una gran qualitat. La veritat és que estem molt agraïts amb els treballadors pel seu esforç i implicació amb la nostra botiga.

En què consisteix el teu treball?
Sensibilitzar a la societat, explicant als donants que tot allò que ells desestimen, pot ser molt útil per a altres persones i en fidelizar-los després perquè al llarg de tot l’any facin donacions. Alhora, parlar amb entitats socials i serveis socials perquè ens derivin més gent. Que sàpiguen que poden venir a vestir-se i vestir casa seva, escollint el que compren. I en la botiga, consisteix més a atendre que a vendre. La nostra botiga té un concepte diferent, perquè aquí les persones que vénen necessiten sobretot afecte i que les escoltis. Nosaltres coneixem als clients pels seus noms, perquè vénen tots els dies. Per a ells, la tenda és com un centre social del barri de la Ribera on ens trobem.

Quin tipus de persones vénen a comprar?
El nostre públic és molt fidel i li agrada venir a visitar-nos, perquè tenim novetats constantment. Principalment, vénen persones majors de nacionalitat espanyola que no tenen poder adquisitiu, viuen soles i, per tant, no tenen ocasió de parlar amb ningú durant hores. El segon grup més nombrós és el de les famílies sense recursos. El tercer tipus de client que tenim és el d’estrangers que viuen en El Born i, finalment, joves que busquen objectes de segona mà.

Com és aquest client que busca objectes de segona mà?
És un públic de 20 a 30 anys, que ha pres consciència que les coses no es tiren. Volen promoure una forma de vida sostenible i s’ha de cuidar el medi ambient i que tot el que no es posen i que no utilitzen (roba, mobiliari, bijuteria) pot ser útil per a uns altres.

Demanem roba i objectes que veinguin bé d’origen, ja que només venem allò que estigui en molt bon estat”

A més de roba i bijuteria, què altres coses podem trobar a la botiga?
Venem objectes per a la llar (gots, plats, coberts…); objectes de decoració petits, tipus marcs de fotos, quadres o llums; roba de la llar com a llençols, mantes, tovalloles o coixins i productes per a la cura facial i corporal: pinces, tisores, llimes…

Com pot fer un particular una donació?
Als particulars els demanem que ens truquin i ens expliquin el que tenen. Si tenen un volum molt gran de coses i veiem que encaixen amb el que necessitem, podem enviar un servei de recollida, encara que sempre intentem que vinguin ells perquè coneguin la nostra tasca. Si el volum és petit, ho poden portar de 10 a 20 hores a la botiga. En qualsevol cas, el que sí demanem sempre és que ens portin coses en molt bon estat. En el cas de la roba, per exemple, que estigui rentada, sense boletes, que no estigui fregada… És important que pensin en la dignitat de la persona que l’acabarà adquirint.

Per a qui ens estigui llegint: quina roba és la més necessària i, no obstant això, no la teniu en estoc?
Roba de la casa i calçat d’adult i de nens.

Quantes persones treballeu a la botiga?
A la botiga treballem 4 persones. Una d’elles 40 hores i dues a mitja jornada. La responsable de taller treballa 25 hores i, per descomptat, comptem amb l’ajuda 15 voluntaris setmanals que treballen moltíssim! A més, tenim voluntaris derivats d’entitats socials i d’instituts; nois que no tenen clar el seu futur i que amb el seu voluntariat en la Botiga Solidària aprenen hàbits com el treball en equip, la puntualitat, l’ofici de la tenda… I després estan les persones que han de complir treball en benefici de la comunitat. Vénen a la botiga com a alternativa a la presó.

Necessiteu més persones voluntàries?
Sempre es necessiten més i seran molt benvingudes. Aquí intentem cuidar molt als nostres voluntaris.

En la botiga no regalem res, perquè triar i comprar dignifica a la persona”

Que feu amb els diners que aconseguiu amb la Botiga Solidària?
El projecte de la Botiga Solidària és un dels nou projectes de Roure que intenta generar ingressos suficients per cobrir les despeses directes de la botiga. Gràcies a la implicació d’empreses i persones, estem aconseguint augmentar la facturació i si la Botiga Solidària genera més ingressos, permetrà atendre a més persones en el menjador social o en el projecte de recolzament en els domicilis.

Botiga Solidària de la Fundació Roure:
c/ Forn de la Fonda s/n. Barcelona.
Horari: de 10 a 20 hores. Dissabtes, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores.
Telèfon: 93 310 38 85

Fotos cedides per la Fundació Roure

La entrada Entrevistem a Ana Barangé Sala, responsable de la Botiga Solidària de la Fundació Roure se publicó primero en Fundación Ricardo Fisas.

Els passats 8 i 9 de maig, un segon grup d’esteticistes va realitzar el segon nivell del curs d’estètica oncològica, que té una formació eminentment pràctica i vocació solidària. Perquè les esteticistes puguin practicar els tractaments específics de pell en persones que estan en tractament oncològic, la Juani, que és usuària del nostre programa, va assistir com a voluntària juntament amb catorze dones més, a la seu de Natura Bissé on es realitzava el curs. En finalitzar la jornada, ens va fer arribar aquest escrit que transcrivim a continuació, com una manera de manifestar nosaltres a ella el nostre més sincer agraïment per les seves paraules:

“Avui és un dia molt feliç en la meva vida. Ara mateix estic en un núvol, no em puc creure el dia que he tingut! Però no sóc l’única que ho penso. Hi ha unes catorze persones amb les quals he parlat avui que opinen el mateix que jo. I això és a causa de persones meravelloses que treballen per a Natura Bissé i que ens han concedit un dia, com si l’hi haguéssim demanat a la llum de l’Aladino, perquè ha estat com en un conte.

Arribem a la Fundació sobre les 9,30. Allí ens van rebre la Maria Mata i l’Ana Vilamanyà, a la qual m’estimo molt, perquè és una persona especial, que m’ha donat tant. Ens van portar al vestuari perquè ens poséssim les sabatilles i el barnús. I, a partir d’aquí tot, va ser meravellós: ens van fer tractaments en el cutis i en totes les zones del cos, sobretot, en el pit, ja que, a causa de les radioteràpies, a la majoria ens ha quedat bastant espatllat. Tot en un ambient relaxant amb música de fons, amb persones meravelloses, que ens van fer els tractaments amb productes de la marca de Natura Bissé.

Les esteticistes han estat àngels per a cadascuna de les usuàries: elles i la Fundació ens han regalat un dia meravellós”

Una àngel per cada pacient oncològic. La Maria i l’Ana van guiar als àngels, com si es tractés d’una gran orquestra. Fins a aquí tot seria fantàstic! Però la història no va acabar aquí: ens van oferir un desdejuni a mig matí i un meravellós dinar, que no tenia gens que envejar al dels hotels de gran nivell.

I, havent dinat, va seguir el bonic conte: dues noies que representaven a Jorge de la Garza ens van oferir una àmplia gamma de productes per maquillar-nos, especials per a persones amb la pell tan sensible com nosaltres. Van maquillar a la primera de nosaltres perquè les esteticistes veiessin els passos a seguir. I, una altra vegada, cada àngel va escollir a qui maquillar. I vam acabar la tarda, maquíssimes totes les dones que hem estat un mínim d’un any de tractaments oncològics, que han estat un autèntic malson, que hem passat una etapa molt dura i que estem molt castigades i molt sensibles.

He parlat amb totes i estic expressant el que hem dit. Això és un regal del cel. Quan la meva parella m’ha vist, m’ha dit que estava esplèndida. Moltes gràcies, a tots els que heu fet que aquest dia hagi estat tan especial per a nosaltres!”.

La entrada Juani, usuària voluntària: “Les esteticistes són com àngels per a les dones que estem en tractament oncològic” se publicó primero en Fundación Ricardo Fisas.

Dilluns passat, 15 de maig, la Carla, l’Eva, la Juani, la Mabel i la Raquel es van sumar a l’equip d’esteticistes voluntàries del programa d’estètica oncològica de la Fundació Ricardo Fisas Natura Bissé. Gràcies a aquestes cinc voluntàries d’Alacant, oferim sessions d’auto cura de la pell i tractaments individuals, professionals i gratuïts a les persones que ho necessitin, a través de l’Associació Espanyola contra el Càncer a Alacant.

Les cinc voluntàries atenen als usuaris tots els dilluns, de 10 a 14 hores, a la seu de l’associació, podent realitzar fins a vuit sessions diàries, gràcies també a la col·laboració de la psiconcòloga de l’AECC a Alacant, l’Ana Isabel Martínez. Per poder realitzar la seva tasca, totes elles van realitzar el curs d’estètica oncològica de la Fundació i, fa diversos dies, van rebre la formació específica i de voluntariat que els va oferir l’Ana Vilamanyà (a l’esquerra de la imatge), que és assessora tècnica del programa d’estètica oncològica.
Benvingudes al nostre equip i gràcies per la vostra implicació!

La entrada El programa d’estètica oncològica comença a Alacant se publicó primero en Fundación Ricardo Fisas.

Els passats 24 i 25 d’abril, quinze esteticistes van realitzar el segon nivell del curs d’estètica oncològica especialitzat en pell que organitza la Fundació Ricardo Fisas Natura Bissé, amb una clara vocació solidària. El segon nivell és eminentment pràctic i, per aquest motiu, es divideix en dues jornades a les quals acudeixen entre tretze i quinze esteticistes.

El primer dia, Ana Vilamanyà, assessora tècnica d’estètica oncològica, explica la teoria sobre el tractament facial i corporal en cabina per a persones en tractament oncològic. A continuació, amb la nostra assessora tècnica María Mata, es practiquen les dinàmiques d’estètica que les professionals deuen tenir en compte durant la quimioteràpia, la radioteràpia i el tractament hormonal de les seves clientes.

El segon dia i, amb l’objectiu que les esteticistes realitzin els tractaments específics de pell a persones en tractament mèdic-oncològic, la Fundació convida a diferents dones que estan rebent aquests tractaments en hospitals i associacions, a través del nostre programa d’estètica oncològica.

Una vegada realitzat el curs, les esteticistes reben un diploma avalat per la Societat Espanyola de Medicina Estètica i un qüestionari de satisfacció. Les esteticistes d’aquesta edició van valorar el segon nivell amb una nota mitjana de 9 sobre 10. D’altra banda, aquelles que ho desitgin poden col·laborar com a voluntàries amb el nostre programa d’estètica oncològica. Aquest és el cas de l’Ana que, en breu, comença a col·laborar amb nosaltres implementant el nostra programa a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell d’Andorra: Benvinguda i gràcies pel teu interès!

La entrada Comença el segon nivell del curs d’estètica oncològica se publicó primero en Fundación Ricardo Fisas.

Els possibles efectes de la quimioteràpia en la pell són sequedat, eritema, erupcions i taques”

La nostra assessora va explicar que, durant la quimioteràpia, el pacient pot preparar la pell amb sabó pH neutre, hidratar-la amb aloe vora i mantega de mango i de karité, i protegir rostre, cuir cabellut i cos amb factor SPF30 i SPF50.
A la pregunta de què és important saber d’autocura de la pell durant la radioteràpia, nostra esteticista va comentar que els canvis cutanis que poden aparèixer es limiten només a la zona radiada i àrees properes i que convé hidratar bé la pell un mes abans de la radioteràpia, immediatament després de cada sessió i durant diverses setmanes després; així com usar protecció solar alta.
Maria Mata va explicar que les persones en tractament poden rebre massatges hidratants, ja que els beneficien física i anímicament, però sempre amb previ consentiment mèdic. També elles mateixes poden realitzar-se automassatges amb uns moviments molt senzills que les assistents a la jornada van tenir ocasió de realitzar.

La entrada Col·laborem en la jornada “Entre nosaltres” de l’hospital Sant Pau de Barcelona se publicó primero en Fundación Ricardo Fisas.

També se’ls va fer lliurament del certificat anual de la voluntària i del llibre “Teràpia d’amics”, com a preàmbul del Dia del Llibre que se celebra el diumenge 23 d’abril. Una manera d’agrair-les la seva assistència i la seva constant implicació en la fundació.

La entrada Lliurament del diploma de voluntària a les esteticistes de la Fundació se publicó primero en Fundación Ricardo Fisas.

La Dra. Fania Muñoz és dermatóloga de la Clínica Multidisciplinària Dermik. En el curs del primer nivell del programa d’estètica oncològica va participar amb una ponència per parlar del càncer de pell.
Està augmentant la incidència del càncer de pell en la població espanyola, a què es deu?
La incidència del càncer de pell s’ha incrementat en els darrers anys, perquè les persones cada vegada passen més temps a l’exterior, realitzant activitats a l’aire lliure.
Quines persones són més susceptibles a desenvolupar càncer de pell?
Aquelles que han estat exposades de forma crònica al sol o tenen exposicions intermitents de forma intensa. També haver presentat cremades en la infància o utilitzar cabines de bronzejat amb rajos UVA, per no arribar tan blancs a l’estiu o durant l’hivern són factors importants de risc.
Podries explicar-nos què abasta el concepte de dermo-oncologia?
El concepte de dermo-oncologia és ampli. D’una banda, inclou als pacients que presenten alguns dels tipus de càncer de pell, ja sigui el carcinoma basocelular, el carcinoma espinocelular o el melanoma maligne. I, també, abasta l’estudi del pacient oncològic, aquell pacient que es troba sota certes medicacions en el tractament del seu càncer que pot manifestar-se amb complicacions en la pell, o pot afavorir el desenvolupament de càncer de pell.
Què altres tumoraciones abasta la dermo-oncologia?
Existeixen altres tumoracions menys freqüents que poden originar-se dels gots sanguinis, del fol·licle del pèl, dels nervis cutanis o de cèl·lules cutànies específiques com els limfomes cutanis i, un altre tipus de tumors que poden presentar-se en la pell i que deriven d’altres òrgans, en forma de metàstasis cutànies.

Quants tipus de càncer de pell hi ha?
El càncer de pell ho podem dividir en dos tipus: el càncer de pell no-melanoma, que abasta el carcinoma basocelular i el carcinoma espinocelular, i el melanoma maligne.
Què és el carcinoma basocelular?
És el càncer de pell més freqüent i, també, el de millor pronòstic, ja que el tractament és llevar per complet la tumoración. Aquest tipus de càncer surt en llocs que han estat exposats al sol de forma crònica com la cara, la pell cabelluda, la v de l’escot i el dors de mans i cames. És rar que aquest tipus de càncer de pell es dissemini a altres òrgans. El que segueix de malignidad intermèdia seria el carcinoma espinocelular.
Com és aquest tipus de càncer de pell?
Aquest tipus de càncer sí pot causar metàstasi perquè es pot disseminar a altres llocs pels ganglis limfàtics. També surt en llocs exposats al sol.
I, en què consisteix el melanoma maligne?
Seria la varietat més agressiva i la de pitjor pronòstic. Aquest es pot presentar com una nova lesió o pel canvi d’una piga que ja ha estat en la pell per molt temps. Per això, recalquem la importància de la vigilància anual amb un dermatòleg per poder detectar lesions de formes incipients.
Què els diria a les esteticistes que tinguessin en compte quan tracten a un pacient en tractament oncològic amb càncer de pell?
Recomanem mantenir-se sempre alerta davant el desenvolupament de noves lesions en la pell en pacients que es troben sota tractament oncològic, l’aparició de lesions que canviïn de forma, de grandària, que sagnin o causin picor o canvis en pigues que el pacient ja tenia de forma prèvia. Davant el menor dubte, referir a l’especialista perquè pugui brindar al pacient un pronòstic i tractament adequats.

La entrada La dermatòloga Dra. Fania Muñoz ens parla del càncer de pell se publicó primero en Fundación Ricardo Fisas.